Els components principals dels espessidors d'impressió dispersos són majoritàriament polímers d'alt-molecular, com ara poliacrilats, poliuretans o tensioactius amb estructures específiques (com els derivats d'àcids grassos). Aquestes substàncies formen una estructura de xarxa tridimensional mitjançant la interacció entre cadenes moleculars, augmentant així la fricció interna del sistema i donant lloc a un augment significatiu de la viscositat.
Per exemple, els espessidors derivats d'àcids grassos (com les dietanolamides d'àcids grassos) poden formar micel·les a l'aigua mitjançant enllaços d'hidrogen, entrellaçant-se encara més en una xarxa per aconseguir un efecte espessidor altament eficient.
